ACTIVITAT 9: DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ:

A continuació, mostrarem la novena i última practica que té molta relació amb l’anterior, on parlàvem de l’enfocament sistèmic i la causalitat circular, dons bé ara en comptes d’aquest, en parlarem de la segona part de l’enfocament sistèmic i el diagrama sistèmic, per així observar la relació que hi ha entre tots aquets conceptes i coneixements, de manera que ara farem una breu introducció per així iniciar amb la practica realitzada.

Aquestes xarxes de relacions són les que determinen el comportament humà. Aquest enfocament no considera ni que tingui ni que sigui el problema, aquest interès sobres les relacions sobre el que hi ha en aquestes relacions.

Aquest enfocament descentralitza la patologia, no és un enfocament intern com en altres enfocaments, no és en l’individu és en les xarxes de les relacions.

La idea circula, tot és causa i conseqüència on no es pot determinar que és cada cosa, no cal conèixer les causes que envolten aquesta disfunció.

De manera que, avui centrarem la practica dins d’un element d’aquest enfocament i és la teràpia familiar estructural, per aquest motiu la practica l’anomenem diagrama sistèmic, perquè focalitzarem una estructura familiar i per tant les seves xarxes de relacions, en un diagrama sistèmic, per observar amb major claritat relacions, que poden esser molt complicades de recordar, sense idees principals davant d’un individu, en el nostre cas, coma psicòlegs per així esbrinar que falla dins d0aquestes xarxes de relacions entre una estructura.

Per aquest motiu, començarem explicant que d’ideòleg d’aquest enfocament va esser Salvador Minuchinn aquest senyor juntament amb d’altres va començar a considerar a atendre a les persones dins d’aquest enfocament.

Salvador Minuchin va néixer el 1921 a Argentina. Des de començaments dels `50 es va radicar en els Estats Units i allí va començar a exercir com a psiquiatre treballant amb famílies pobres, en barris marginals i difícils. 

En els `60 i` 70 com a partícip inicial del desenvolupament de la teràpia familiar, es va convertir en un model amb el qual els terapeutes comparaven la seva feina. Molts grups de terapeutes nord-americans i de la resta del món, quan s'han perdut o es perden davant d'una família, s'han preguntat i es pregunten Què és el que Minuchin hagués fet? 

El seu model, que va cridar "estructural", observa a la família com un sistema que tendeix a mantenir estable davant les condicions i influències internes i externes, el que, de vegades, afavoreix certa disfuncionalitat en tant tendeix a perpetuar un patiment a la família o part. El retorn a la funcionalitat requereix atenir-se a certs principis: restabliment de jerarquies, límits clars en rols i funcions, desfer aliances o triangles nocius. El seu model d'avaluació clínica i intervenció, i complex, és utilitzable no només per terapeutes familiars sinó també per agents de salut de formació menys sofisticada. 

"Crec que jo estic molt més interessat en l'exploració del conflicte que molts terapeutes d'avui en dia. La meva teràpia es va originar en la teràpia activa dels seixanta amb tot el seu optimisme i energia, experimentalisme, creativitat i candidesa. Porto el drama familiar dins del consultori. Alè als membres perquè interactuïn directament entre si amb la creença que la família és la sorra sobre la qual la gent pot expressar-se a si mateixa en tota la seva complexitat. Llavors, la interacció familiar, amb tot el seu potencial per a ambdós, destrucció i cura, continua ocupant l'escenari central en la meva pràctica ". (S. Minuchin).

Minuchin comenta que els grups tenen una estructura ( conjunt d’individus que configuren el grup humà i les relacions  que s’estableixen entre ells). Nomes existeixen famílies amb estructura estendard i no estendard. No és cert que fills d’estructura estàndard, presenten característiques positives.

Minuchin diu que el benestar o malestar no depèn de l’estructura, sinó de les relacions que estableixen entre l esperones i que formen part d’aquest sistema. Un concepte important dins de la teràpia familiar és el de jerarquia i un d’altre molt relacionat és el de poder, significats vinculats amb el concepte de responsabilitat.

Minuchin diu que si en les famílies o en altres grups, si es cap giren el poder o jerarquies, pot ser que en aquell grup hi trobem amb malestar certa part dels individus d’aquell sistema.

D’altra banda, poden fer referència a altres autors també rellevants per aquesta practica i aquets són els següents :

•          Jay Haley.
•     Murray Bowen.
•     Carl Whitaker.
•     Milton erickson.

Tots aquets autor varen treballar plegats en un moment del les seves vides, i ara faré una breu explicació d’algun d’ells, per tal de situar-nos millor en aquells moments.

1. Murray Bowen: L’autor tracta el concepte de família coma sistema. No intenta definir quin tipus de sistema es tracta. Cap paraula, cap expressió resultaria adequada sense un aclariment posterior i l’aclariment falsejaria el concepte de sistema. La família és un sistema en la mesura que el canvi d’una part del sistema va seguit d’un canvi compensatori i d’altres parts d’aquest sistema. També el terapeuta forma part d’aquest conceptes de família com a sistema. Esmenta que l’experiència li ha ensenyat que s’aprèn més un terapeuta d’una família, i aquesta família aprèn de si mateixa i que com més aprengui la família mes aprèn el terapeuta. És un cicle continu.

2. Calr Whitaker: El 1978 publica “ the family Crucible” juntament amb August Napier, des de un model de coterapia subratlla la necessita de la cooperació intrafamiliar basada en l’esperança de una vida familiar satisfactòria. Va ser un dels primers terapeutes familiar a rescatar la importància de les regles de les famílies d’origen per als nous matrimonis i el com aquests poden ajudar a completar tasques evolutives pendents.

PRACTICA PORTADA A TERME:

Aquesta practica anomenada Diagrama sistèmic, la realitzarem a partir de dos situacions familiars inventades, de les quals les plasmarem en aquest tipus de diagrama, per tal de anar familiaritzar-nos més amb aquesta eina, eina útil, com he dit anteriorment, per tal de observar de forma més clara i rapida, l’estructura familiar d’un grup concret. Tot i així, per entendré millor aquests diagrames, explicarem pas per pas quina funció té cadascuna de les línies, així com mostraré a continuació. Aquesta practica ha estat realitzada amb el company Oriol Larre.

La idea de frontera :

Rigida :  ___________________________

Laxe :  ........................................................

Flexible :   --------------------------------------

Estructures :

1. GENOGRAMA:

 2. DIAGRAMA SISTÈMIC:

REFLEXIÓ ENVERS LA PRACTICA:

En primer lloc, esmentaré que ha estat una practica des del meu punt de vista molt interessant, ja que segurament, o potser no depèn de cadascun de nosaltres, en un futur li trobarem una bona utilitat, és una eina que podem utilitzar en qualsevol moment i per a qualsevol àmbit, així doncs per el meu gust ha estat una practica molt profitosa.

De manera que, un cop feta la breu introducció sobre l’agrado d’aquesta practica ara ens endinsarem més enllà. Pel que fa a l’enfocament sistèmica, és el mateix i fem referència a aspectes i coneixements que ja varem treballar en la practica anterior, per aquest motiu el deixarem més de costat. Tot i així, considero que la Teràpia Familiar estructural, és un bon mètode, un d’aquets que mai havia escoltat parlar-ne d’ell , així dons em va sorprendre bastant el fet que tota una família assisteix a la consulta d’un psicòleg, com així feia Salvador Minuchin, i on més endavant s’observa en un vídeo que e escollit per afegir-lo. De totes maneres, continua’n amb el mateix tema segueixo pensat que és una teràpia estranya però sembla esser bastant coherent, es aspectes que jo mai m’havia plantejat com ara, el fet de observar més les xarxes de relacions que hi ha entre ells, que no pas a l’individu com a únic i centre del problema, és una bona manera de atendre a un problema i solucionar-ho, així doncs recolzo ara que conec millor aquesta forma de treballar, molts d’aspectes d’aquesta teràpia.

D’altra banda, i fent referència a la practica m’agradaria parlar i fer un breu reflexió sobre els genogrames i els diagrames sistèmics. En primer lloc, esmentar que els genogrames tot i esser una bona eina, com és també els diagrames sistèmics, considero que és més poc eficient, ja que la totalitat de les relacions entre els individus d’una estructura no s’observen d’allò més bé, com és en el cas dels diagrames sistèmics, per aquets motiu jo escolliria en un futur, potser els digrames coma eina i mètode d’utilització. Tot i així, no deixa de ser una bona eina també, però com  acabo de comentar és molt més simplificada, això fa que molts aspectes de relacions entre els membres potser, com a psicòlegs, se’ns passin per alt.

Per finalitzar, aquest reflexió estic d’acord amb que a vegades l’individu d’un grup o estructura, el qual es sent malament i el qual té el problema, no és el conflicte, que potser en comptes de deixar-ho fàcil i nomes mirar allò que tenim davant dels ulls, hauríem de esbrinar, mirar més enllà, observar que potser hauríem de tractar a un altre individu del mateix grup o estructura, perquè és aquí on rau el conflicte o hi ha el problema, per tan amb el que estuc dient , em posiciono al fet de que les xarxes de relacions són importants per tractar un tema en concret, però d’altre banda considero que el problema, la causa de que aquesta estructura no sigui sana, també és un aspecte important, del que jo si fos psicòloga intentaria esbrinar, no com s’ha comentat fins ara en aquesta i en l’anterior practica, de que la causa no és el problema, el fi de tot això és únicament solucionar aquestes relacions que no són sanes i que danyen a un individu en concret.

INFORMACIÓ:

A més a més, afegiré un  link per si algun membre li interessa saber-ne més, o simplement per curiositat, el qual jo he trobat interessant, aquest link és el següent :

•          Vídeo: De salvador Minuchin:

•   http://www.youtube.com/watchv=yorKLGegpS0&feature=player_embedded#

ACTIVITAT 8 : CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIO:

Per a aquesta practica, farem referència a l’enfocament sistèmic així com a la causalitat circular, però de totes maneres primer m’agradaria fer un breu resum històric per introduir aquests dos temes, ja que fins ara em observat altres formes d’estudi molt diferents a la que veurem a continuació, per aquest motiu crec necessari fer d’entrada una explicació.

L’enfocament sistèmic tracta de comprendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora, on l’important són les relacions entre els components. Es diu holisme al punt de vista que s’interessa més pel tot que per les parts. L’enfocament sistèmic no concep la possibilitat d’explicar un element si no es precisament en la seva relació amb el tot. Metodològicament, per tant l’enfocament sistèmic és l’oposat a l’ individualisme metodològic, encara que això no impliqui necessariament que estiguin en contradicció.

Sistema és un conjunt organitzat d’elements que interactuen entre si o són interdependents, formant un tot complex, identificable i diferent, per elements d’un sistema s’entén no nomes els seus components físic sinó les funcions que aquests realitzen . algun conjunt d’elements d’un sistema pot ser considerat un subsistema si mantenen una relació entre si, que els fa també un conjunt identificable i diferent. Els sistemes reben de l’exterior entrades (inputs). Les entrades són sotmeses a processos de transformació com a conseqüència dels qual s’obtenen uns resultat o sortides ( outputs), es diu que hi ha realimentació o retroalimentació (feedback): quan part de les sortides d’un sistema tornen a ell en forma d’entrada, la realimentació és necessària perquè qualsevol sistema pugui exercir control dels seus propis processos. Quan d’un subsistema es coneixen nomes les entrades i les sortides però no els procés interns és un punt de vista com els que hem treballat fins ara, on no és coneix el procés, sinó  lo important és la causa d’aquest.

L’enfocament sistèmic  per tant prové de sistema, i de dues  teories que provenen d’altres àmbits, però s’utilitza en psicologia i aquestes són :

•  Teoria general de sistemes :   L'estudi de realitats complexes, en les quals el tot és notòriament més que la suma de les parts, obliga a anar més enllà del mètode analític tradicional basat en l'estudi per separat de les diferents parts d'un objecte. Pel contrari, l’enfocament sistèmic posa en primer pla l’estudi de les interaccions entre les parts i entre aquestes i el seu entorn. En aquest estudi, es troba que determinades relacions apareixen repetidament en sistemes de diferent natura. L'enfocament en l'estructura de les relacions per damunt de la natura dels sistemes involucrats ens porta a la construcció de Sistemes Generals: es pot considerar com una classe de Sistemes Particulars amb la mateixa estructura de relacions, de manera que qualsevol d'ells es pot prendre com a model dels demés. 

Es construeixen així diferents Teories per a diferents Sistemes Generals. Aquetes teories es caracteritzen per la seva perspectiva holística i integradora, on lo important són les relacions i els conjunts a partir d’aquestes .

Els objectius originals de la teoria general de sistemes són les següents:

• Impulsar els desenvolupament d’una terminologia general que permeti descriure les característiques, funcions i comportaments sistèmics.
• Desenvolupar un conjunt de lleis aplicables a tots aquests comportaments i, per finalment promoure una formalització d’aquestes lleis.

La primera formulació en aquest sentit és atribuïble al biòleg Ludwing Von Bertalanffy a 1.936, per a ell la teoria general de sistema hauria de constituir-se en un mecanisme de integració entre les ciències naturals i socials. Aquesta teoria sorgeix en resposta al esgotament i inaplicabilitat dels enfocaments analític- reduccionista i els seus principis mecànic – causal. El principi en què es basa aquesta teoria és  la noció de totalitat orgànica, mentre que els paradigma anterior estava fundat en una imatge inorgànica del món.

• Cibernètica: un sistema cibernètic pot representar-se com una xarxa de relacions o canals d’informació i direcció entre els seus elements i entre aquests i el medi ambient, associat a cada element del sistema. La direcció d’un sistema cibernètic es realitza sobre la base d’una planificació, control i regulació del comportament dels seus paràmetres fonamentals. Tot sistema cibernètic pot descompondre’s en subsistema rector i subsistema regit com a resultat d’aplicar el criteri jeràrquic a la seva divisió. El subsistema rector exerceix la direcció sobre el subsistema regit i mitjançant el control i la regulació garanteix que la part regida es comporti d’acord amb el que estableix el pla.

Aquest enfocament trenca amb algunes de les idees bàsiques d’enfocaments anteriors, aquests últims ( conductisme radical, psicoanàlisis etc ) es centren en l’individu, i aquest és el focus d’atenció. En l’enfocament sistèmic això no és així, aquest es centre en grups d’individus, o bé en sistemes, és a dir, un conjunt de persones, de dos persones o més, amb unes determinades relacions entre elles.

Exemple : una parella, una família, un equip de futbol etc.

D’altra banda, cal esmentar les diferencies que s’estableixen entre l’enfocament sistèmic amb d’altres teories, que hem estudiat anteriorment, les quals tenen unes bases e interessos d’estudi diferents .

En primer lloc, podríem esmentar que la diferencia amb d’altres enfocaments és que consideren que les persones no són ni tenen el problema. Per tant, les dificultats que poden manifestar una persona, aquest enfocament no creu que sigui propi de l’individu. Creu que és un indicador el qual detecten que hi ha un error en el sistema i del que no és saludable ( pacient identificat). En el sistema, parlem de grup de conjunt on el problema és general i grupal, no individual. De manera que, si aquest no acaba de funcionar es manifesta d’alguna manera i és a partir d’un individu o més d’un.

En segon lloc, una altre diferencia, és que no l’interessa respondre a la pregunta; ¿ Perquè?, no considera que es pugui arribar a les causes del comportament. Perquè creu que les xarxes d’interrelacions del sistema , que a vegades resulta impossible trobar la causa de l’error del sistema creuen en que poden trobar la solució sense la caus, trenquen amb el que anteriorment ja havien treballat com és el psicoanàlisis.

De manera que, l’enfocament sistèmic no defensa la causalitat lineal, com en el psicoanàlisis :

AB

                             

Aquest enfocament defensa, un altre tipus de causalitat i és el circular.

AB

 

                         

No els interessa saber on va començar la roda, el cercle sinó, el procés del sistema, es pregunten el  ? Com? ; com s’aguanta un sistema, com funciona a la  seqüència d’interaccions. Diríem doncs, que buscaran gens o poc les causes del comportament inadequat.

L’enfocament sistèmic dirien inclòs que en molts casos, la causa desapareix, però de totes maneres les rutines segueixen, el comportament queda en nosaltres, tot i que la causa potser ja no hi és. La funció d’un terapeuta sistèmic és trenca la causalitat circular.

Alguns autors dirien el següent : són les solucions les que caben agraint o agreujant un problema. De manera que a vegades la intervenció d’un psicòleg pot generar a augmentar el problema. Això és anomenat en medicina com la IATROGÈNIA. Tot i així, podríem dir que la interacció o no, en el sistema pot produir uns efectes o uns altres depenien la situació.

De manera que, com a professionals la nostre intervenció doncs pot produir uns efecte, ja segueix o bo o bé per dolent y que poden produir en el sistema, des del moment que hi estan intervenint.

Podríem esmentar dos autors :

•         En primer lloc, farem referència a Joel Bermen.
•    En segon lloc, podríem esmentar a Gregory Bateson, un antropòleg en el que creu en un enfocament sistèmic, d’un model circular en el que els dos aspectes següents formen part, aquest autor es va adonar de :

• Relació simètrica : els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant ( en escalada o en desescalada). Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

1. Relació simètrica constructiva :  és una relació entre individus del mateix nivell però, la relació és bona no es perjudicial.
2. Relació simètrica destructiva : aquí en canvi també són individus del mateix nivell, però les relacions són perjudicials, equivoques per algun membre del grup.

• Relació complementaria : els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent, és a dir, tenen rols diferents. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

1.  Relació complementaria constructiva : és quan una sèrie d’individus tenen una relació sana, però en diferents nivells, és a dir, estan situats en diferents rangs.
2. Relació complementaria destructiva :  aquí en canvi, és el mateix que en la complementaria constructiva, però aquests individus tenen una relació perjudicial, dolenta.

PRACTICA PORTADA A TERME :

La practica consisteix en fer quatre conseqüències de Causalitat circular per a cadascun de les modalitats de relació enumerats anteriorment. De manera que així treballarem els diferents tipus de relació que s’estableixen entre individus, del mateix o no rang, i si quelcom és positiu o bé negatiu. Aquesta practica és realitzada en grup amb les meves companyes ; Leila Isach i Ivet Martí. A continuació, mostraré un exemple de causalitat circular, que l’educador ens mostra a l’aula per tenir una breu idea de com portar a terme la practica.

1. Relació simétrica constructiva:

2. Relació simétrica destructiva :

3. Relació complementaria constructiva:

4. Relació complementària destructiva:

REFLEXIO ENVERS LA PRACTICA :

Per començar, cal dir que és una practica interessant I curiosa, pel que fa els plantejaments de l’enfocament sistèmic. Per tant, no considero un punt de vista erroni, per tal de tractar a l’individu amb aquest tipus de teràpia, tot i així hi han punts de vista que no acabo de compartir.

Crec que aquest sistema o teràpia té molta raó a l’hora de observar l’entorn en que es troba l’individu, ja que molts problemes o moltes relacions poden venir influenciades per aquest, ja que potser un comportament mal interpretat provoca el patiment a un individu, de manera que en molts altres llocs, actuarien únicament amb l’individu, i no amb tot el sistema, sense tenir en compte que aquest a estat el afectat però no la causa del conflicte o mala relació.

D’altra banda, discrepo en idees com en segons quina situació no cal que estigui present l’individu afectat, aquell que realment té un conflicte personal , el que realment esta perdut, el que no sap que passa al seu voltant i en la seva vida, i per tant hauria de ser el que s’hauria d’ajudar, però deixant de banda aquest enfocament terapèutic, hi ha moltes de les que diu aquesta teoria de la que comparteixo personalment molts pensaments, tot i així creia convenient esmentar certs aspectes negatius envers aquesta teràpia. Aquesta seria la part amb la que discrepo amb més intensitat, però no la única, com per exemple la de no considerar esbrinar el focus o l’arrel del problema, ja que, per molt complicada que aquesta tasca sigui, no serà impossible ni molt menys, i probablement, el fet de tenir constància de l’arrel del problema, alleugerirà i facilitarà el camí cap a la recuperació mental del pacient i la solució dels seus problemes.

Així doncs, crec que les prioritats de cada individu poden tenir incidència en les seves respostes i les seves accions i, com a conseqüència, repercussió (ja sigui directa o indirecta) en les relacions d’aquest individu amb la resta de components del seu ambient, i probablement aquestes prioritats vindran donades per algun factor extern que les generi, però qui les genera, assimila, interioritza, codifica i les sent és el propi individu. Tot això ve donat per la concepció de la realitat que cada individu tingui, i sempre hi hauran concepcions d’una mateixa cosa o fet diferents.

Per acabar la reflexió m’agradaria esmentar una teràpia anomenada a l’aula, de la qual té unes idees o pensaments bastant semblants que la que acabem de treballar, en aquesta practica però amb algunes idees més radicals, que l’anterior. De manera que, m’agradaria esmentar-la perquè quan es va esmentar en l’aula em va impactar moltíssim una característica d’aquesta, en la que no considero que sigui gaire efectiu, i per tant de la que no comparteixo per res del món, i és que en aquetes teràpies les sessions han d durar com a màxim 10 sessions, perquè son teràpies breus, de manera que no poden ser ni més ni menys sessions, si és així consideren que aquest individu ha de canviar de terapeuta. Des del meu punt de vista és un visió massa radical, és l’únic aspecte negatiu d’aquesta teràpia.

INFORMACIO :

Per finalitzar, aquesta practica i com he fet a les anteriors creia oportú afegir una sèrie de links on es plasmi tal explicació esmentada fins al moment, però no e vist res interessant. Tot i així, e trobat quelcom semblant, que crec que també pot esser de utilitat en un moment donat. Aquest són els següents :

•         Vídeo : on s’explica la biografia de Gregory Bateson i és el següent :

• http://www.youtube.com/watch?v=7aUGdZkKc1Y&p=592C889D47266E50

•          Vídeo: on es mostra la Teoria general de sistemes, i és el següent
•  http://www.youtube.com/watch?v=qc9Eu9GOj68&feature=related

ACTIVITAT 7: EMPATIA, i documental de; " Pensant amb els altres"

INTRODUCCIÓ :

Per finalitzar totes les practiques, ja que aquesta és la ultima que hem portat a terme, ho farem a partir d’una explicació de  la psicologia humanista i seguidament , una breu historia d’un personatge molt important, Carl Rogers, per així introduir el sentit d’ausetà practica que és l’empatia, a partir d’un vídeo que varem observar  a l’aula ; “ Pensant en els altres “ documental del programa de 60’ de TV3.

Es denomina psicologia humanista a un corrent dins de la psicologia, que neix com a part d'un moviment cultural més general i que involucra plantejaments en àmbits com la política, les arts i el moviment social denominat Contracultura. 

Va sorgir en reacció al conductisme i la psicoanàlisi, dues teories amb plantejaments oposats en molts sentits però que predominaven en aquell moment. Pretén la consideració global de la persona i l'accentuació en els seus aspectes existencials (la llibertat, el coneixement, la responsabilitat, la historicitat), criticant a una psicologia que, fins llavors, s'havia inscrit exclusivament com una ciència natural, intentant reduir al ser humà a variables quantificables, o que, en la psicoanàlisi, s'havia centrat en els aspectes negatius i patològics de les persones. 

  

El pensament que va influir en l'aparició d'aquest corrent és molt ampli i podria resumir com el que van generar tots aquells que s'han resistit a reduir la psicologia i l'estudi dels éssers humans a una mera ciència natural. 

Tot i així,  van sorgir dins d'aquest corrent enfocaments teòrics i terapèutics tan diversos que no és possible plantejar un model teòric únic. El que sí que es pot extrapolar d'aquestes diverses teories i enfocaments és una sèrie de principis i són els següents :

• Èmfasi en l'únic i personal de la naturalesa humana.
• Confiança en la natura i recerca de la natura. 
• Concepte de consciència ampliat. 
• Transcendència de l'Ego i adreçament cap a la Totalitat que som. 
• Superació de l'escissió ment / cos.
• Requilibri entre polaritats i revaloració de l'emocional. 
• Valoració d'una comunicació que impliqui el reconeixement de l'altre com a tal. 

En relació amb els plantejaments anteriors, cada escola o teràpia dins de la psicologia humanista ha generat una concepció de l'ésser humà, una teoria específica, i un conjunt de tècniques de treball.  Alguns d’aquests són els següents : 

• Psicologia arquetípica, de Carl Gustav Jung 
• Teoria de les necessitats de Maslow, d'Abraham Maslow 
• Teràpia centrada en el client, de Carl Rogers 
• Teràpia gestàltica, de Fritz Perls 
• Psicologia transpersonal, en què es troben dins dels seus més notables teòrics, Ken Wilber i Stanislav Grof 

 De totes maneres, nosaltres treballarem amb Carl Rogers i la seva teoria centrada en el client, de manera que a continuació explicaré quelcom esmentat anteriorment, tot i així faré una breu explicació d’aquest autor .

Carl Rogers (1902-1987) és un dels autors més coneguts del moviment humanista. El seu mètode terapèutic, la teràpia centrada en el client, o teràpia no directiva, part de la hipòtesi central que l'individu posseeix en si mateix mitjans per a la autocomprensió i per al canvi del concepte de si mateix, de les actituds i del comportament autodirigit . El terapeuta ha de proporcionar un clima d'actituds psicològiques favorables perquè el pacient pugui explotar aquests mitjans.

Dos trets principals de la teràpia centrada en el client: 

• La confiança radical en la persona del client (pacient). 
• El rebuig al paper directiu del terapeuta. 

Per Rogers l'ésser humà neix amb una tendència realitzadora que, si la infància no la fa malbé, pot donar com a resultat una persona plena  i que valora a altres i a si mateix. La persona inadaptada tindria trets oposats com ara: tancada, rígida i menyspreadora de si mateix i dels altres.

Rogers insisteix en la importància que tenen les actituds i qualitats del terapeuta per al bon resultat de la teràpia.

¿ Quines eren les condicions de rogers que afavorien al creixement i desenvolupament humà?

El fet de que l’altre persona visques i experimentés 3 actituds bàsiques;

1-      Acceptació incondicional; acceptar a les persones pel que son. Més enllà de la seva condició, de si tenen més o menys, si tenen una raça o una altra, si tenen estudis o no. Distingint que una persona es el que una persona es i l’altre el que fa. Tot i que no estem d’acord de la manera que hagi actuat. Podem no estar d’acord amb alguna cosa que hagi fet. És com un apreci positiu, lliure de prejudicis.

2-      Comprensió empàtica: aquesta capacitat dels humans de posar-nos en la pell de l’altre i intentar veure el món, i viure’l i veure’l de la mateixa forma que l’altre. “Posar-se en els mocasins de l’altre” Entendre els significats que l’altre dona dels significats.  Hauria de viure una sèrie d’actituds;més competents en acceptació incondicional, empatia i autenticitat. Per tenir les condicions idònies perquè les persones pugui conectarse amb la tendència de creixement, puguin entendre’s.

3-      Autenticitat, congruència, coherència: Sentir pensar i actuar sense contradiccions. Transmetent autenticitat o coherència o congruència.

Hi ha una gran complexitat per viure aquestes 3 actituds. Rogers va voler comprendre i descriure el canvi que pateix el pacient quan se sent comprès i acceptat pel terapeuta: 

1. Es produeix una relaxació dels sentiments: de considerar com una cosa remot es reconeixen com a propis i, finament com un flux sempre canviant. 
2. Canvi en la manera d'experimentar: de la llunyania amb que primer experimenta la seva vivència es passa a acceptar com una cosa que té un significat, i en acabar el procés el pacient se sent lliure i guiat per les seves vivències. 
3. Es passa de la incoherència a la coherència: des de la ignorància de les seves contradiccions fins a la comprensió de les mateixes i la seva evitació. 
4. Es produeix també un canvi en la seva relació amb els problemes: des de la seva negació fins a la consciència de ser ell mateix el seu responsable, passant per la seva acceptació. 

Canvia igualment la seva manera de relacionar-se amb els altres: des de l'evitació a la recerca de relacions íntimes i d'una disposició oberta. De centrar-se en el passat a centrar-se en el present. 

PRACTICA A REALITZAR :

Aquesta practica esta basada principalment en l’empatia, és a dir, el fet de saber posar-nos al lloc dels altres. De manera que, la millor manera d’entendre-ho és a partir d’un vídeo que hem observat a classe. Així que a continuació faré una breu explicació d’aquest .

De manera que , fer un breu resum de la síntesi del documental ,quelcom premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares. Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics. 

 El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.

REFLEXIÓ ENVERS LA PRACTICA :

En primer lloc, esmentar que és un vídeo molt interessant , on l’educador té una visió de l’aprenentatge diferent, al que trobem en l’actualitat i on, es treballen aspectes realment necessaris per  a la vida quotidiana.

En segon lloc, cal dir que jo particularment per els meus estudis anteriors , és un documental que ja havia visualitzat, i del que m’ha fet recordar vells moments.

Per últim, des del meu punt de vista i per tant, des de una opinió personal e individual crec que és un mètode molt interessant, ja que per poder assolir un bon aprenentatge cal primer una bona base, i crec que tenir com a base coneixements i aptituds de les que es mostren en aquest documental, és un bon principi d’ensenyament.

INFORMACIÓ:

Per acabar, la realització d’aquest practica m’agradaria introduir una sèrie d’enllaços que facilitin la comprensió d’aquesta practica. I aquests són els següents :

1.    Vídeo: clip del documental:

http://vimeo.com/12609462

2.     Web : de la qual he tribat interessant la sintetitzaico de les idees, aixi que per tenir una mica més d’idea sobre aquest autor, ja no per la practica, sino inclos per el camp personal, e pensat que podia ser interessant. Aquest és el següent :

          http://www.nrogers.com/carlrogersbio.html